Residus orgànics: què són, com separar-los i aprofitar-los

• Pes en el reciclatge: en 2023, la UE va reciclar (material + compostatge) el 48% del residu municipal; separar l’orgànic ajuda a pujar aquesta taxa. European Commission
• Aprofitament específic de l’orgànic: estimacions europees situen l’orgànic reciclatge (compostatge + digestió) entorn del 17% del residu municipal total, amb gran marge de millora si se separa bé en origen. compostnetwork.info

• Cuina i menjador: restes de fruites, verdures, pa, pòsits de cafè, peles d’ou; evita plàstics o metalls.
• Jardí i poda: fulles, gespa, petites branques (més ben triturades).
• Comerços/hostaleria: restes de preparació i excedents (similars a domèstics).
• Llots i bioresidus humits: segons flux i normativa local, poden anar a digestió anaeròbia. (Revisa sempre la guia municipal/autonòmica).

• Compostatge: converteix l’orgànic en compost que millora el sòl i tanca el cicle del carboni. És reciclatge quan el compost compleix criteris d’ús. circulareconomy.europa.eu
• Digestió anaeròbia (biogàs/biometà): permet generar energia i fertilitzants (digestato). A Espanya, el IDAE publica recursos tècnics i guies per a impulsar projectes de biogàs/biometà i la seva correcta integració territorial. idae.es

Tip Reverter Industries: si treballes amb podes o fracció vegetal, prepara el material amb trituradors industrials i línies de reciclatge de fustes per a obtenir grandària i humitat constants abans del tractament.

1. Disseny del servei: adapta la recollida orgànica al context urbà (tipologies, composició, freqüències) i integra el sistema amb la resta de fraccions; no és “un contenidor més”, és reoptimitzar tot el servei.
2. Contenidors i senyalització: galledes marrons, cartelleria clara i pictogrames “sí/no”.
3. Pretractament: triturat/cribratge per a millorar homogeneïtat (en podes i fraccions verdes).
4. Destí: prioritza compostatge o digestió anaeròbia segons el flux (més sec ↔ més humit).
5. Traçabilitat i KPIs: mesura captació, impropis i cost €/t; compara amb Eurostat per a fixar objectius de millora.

• Alts impropis (plàstic, vidre) en orgànica → soluciona amb formació i disseny de contenidors (boca i clau).
• Falta de capacitat de tractament → acorda amb plantes de compostatge/biogàs i planifica contractes.
• Recollida “additiva” → reoptimitza freqüències de la resta de fraccions quan entra l’orgànica, com recomana MITECO. miteco.gob.es

• Residus orgànics = bioresidus?
  Sí, en gestió municipal sol parlar-se de bioresidus: orgànics biodegradables d’origen vegetal/animal similars a domèstics. miteco.gob.es
• És obligatòria la recollida separada?
  Sí, a la UE des del 31/12/2023, o reciclatge en origen (compost). European Commission
• Compostatge o biogàs, què convé?
  Depèn del flux: fraccions seques/estructurades encaixen bé en compostatge; fraccions humides i llots solen anar millor a digestió. Ambdues compten com a reciclatge si el producte final s’usa. circulareconomy.europa.eu

Conclusió

Els residus orgànics són una oportunitat: ben separats, es transformen en compostos i energia renovable. La normativa empeny en aquesta direcció i les dades demostren que hi ha marge per a millorar. Amb disseny de servei, pretractament i mesurament de KPIs, la teva ciutat o empresa retalla fracció resto i guanya valor.